TITULARS

Buscar este blog

BUSCADOR

Mostrando entradas con la etiqueta senyera 9 d'octubre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta senyera 9 d'octubre. Mostrar todas las entradas

martes, 8 de octubre de 2013

HISTORIA DE LA SENYERA VALENCIANA

Els valencians procatanistes neguen la historia de la senyera ,es pensen que la senyera la va ficar Franco o que es un invent modern o a soles del cap i Casal . Pero mai una senyera ha tingut el tractament reial i solemne que la nostra . Gracies a el meu amic Pere d' Alfafar puc compartir aço en la gent de Massamagrell , per a que grans i chiquets sapien la historia i tractaments de la nostra reial senyera .

Huí es el día dels valencians , el día de la nostra terra i el día dels enamórats valencians que el disfruteu com pense fer yo .


El Rei Pere IV d'Aragó i II de Valéncia va crear un protocol i cerimonial molt especial per a la Real Senyera, que es ve observant des de llavors, i que el professor i investigador Fermín Juanto Manrique resumix en estos tres punts:

1. Que no faça reverència, ni s'incline davant de ningú.

2. Que la seua eixida no siga mai per la porta, sinó que solemnement siga baixada verticalment des del balcó consistorial.

3. Que de la seua custòdia s'encarregue el Mestre Racional, qui li entregarà al Justícia del Criminal per a les commemoracions ciutadanes i al cap del Centenar de la Ploma per a les eixides per contrafurs o en defensa del Regne.

Regles dels ballesters

El mateix Rei també va regular l'elecció dels 100 ballesters artesans que, com a membres de la dita institució, custodiaven la Senyera.

El 23 de juliol de 1.376, Pere IV va afegir a esta tradicional escorta atres 100 hòmens, nobles o plebeus, tal és la importància que sempre va tindre la Senyera.

Pere IV d'Aragó i II de Valéncia va concedir, a més, que la moneda a l'ús (florins) s'encunyaren en Valéncia a partir de 1.369, s'encunyara en valéncia a partir de 1.369 i que apareguera en el revers la corona real, i que sempre que s'escriguera el nom de Valéncia en els documents diplomàtics fora coronada la lletra "L" (lleial) .

Bandera tricolor

La Real Senyera estava degudament guardada i custodiada, i se'ls rendien Màxims Honors cada vegada que entrava o eixia de la seu del Consell.

El protocol respecte a la Real Senyera sempre se li ha guardat ab absoluta escrupolositat.

Té també per Especial Privilegi del Rei un escut "fet a cayró", és a dir, en forma de rombe i ab els quatre pals gules, tot això era exactament "el timbre" del Rei.

En 1.377, els Jurats del Consell, van fer la següent recomanació molt especial:

"Lo dit Consell pensam que en els segells no havia convinents n'encara deguts senyals d'edificis a forma d'una ciutat e ès cert que el senyal pels molts altes Senyors Reys otorgat e conformat a la dita ciutat, era e ès llut propi senyal de bastons o agranes grogues e vermelles.

Per tant, el dit Consell, deliberadament e concordant, tenc per be e volc e vaig proveir dites corts usen del dit senyal real de cascun segells".

2.2 La senyera: premi al valor

Pere II va distingir ab la Corona la valentia valenciana

És completament falsa la llegenda que Wifredo el Vellloso va ser ferit l'any 814 en una batalla contra els normands, mentres lluitava a favor de Carles el Calvo, qui sobre el seu escut de color or plasmaria ab els seus dits quatre ralles roges verticals ab la sang del ferit.

La dita llegenda va aparéixer per primera vegada en 1.550, set segles més tard de que haguera ocorregut el presumpte succés.

La va arreplegar Pere Antonio Beuter, que escrivia i donava com bona qualsevol faula que se li comptara, sense aplicar cap mètode crític. Més tard el que ell va dir ho copiaria, sense més, l'historiador Escolano.

Cal buscar en les fonts directes, i en este cas, en la dura i cruenta guerra entaulada entre Aragó i Castella, a conseqüència de voler annexar-se el rei Pere I el Cruel dels territoris de la Corona d'Aragó. Llavors, valéncia lluita ab intrepidesa i valor a les ordes de Pere IV d'Aragó i II de Valéncia, qui acabaria vencedor en la contesa l'any 1.365.

El monarca aragonés va concedir com a premi al valor valencià coronar la seua Senyera.

L'historiador Vicente Vives Liern dóna compte del "color blau del qual els antics reis d'Aragó, solien portar en els seus banderas".

"Martí de Viciana testimonia que "en el el dita afegitó del susdit color se sobreposen o entretixquen o es pinten, tres corones reals d'oro".

"Explica el professor i investigador de la Senyera, Fermín Juanto Manrique que "el blau era l'antiquíssim color del senyoriu de Sobrarb, primitiu nucli del regne d'Aragó. Per això, les armes de l'antiga Casa Reial d'Aragó portaven sobre fons blau celeste la famosa Creu d'Iñigo Arista".

2.3 El blau de la senyera

Este és el color de major harmonia ab l'or de la Corona

"La causa que els nostres avantpassats triaren el color blau va ser, potser, per ser el de major harmonia ab l'or de la corona. En la ceràmica valenciana del segle XV era molt usual eixa combinació. A França també ho utilisaven com a fons heràldic de la flor de lis. Possiblement, els valencians també van valorar que era un dels set colors heráldicos", fita Ricardo García-Moya, en el seu tractat de la Real Senyera.

La Corona va ser un element heràldic tan important com les barres.

Lo Rat Penat va ser un element heràldic incorporat més tard, el qual es pintava o brodava sobre la Corona en les banderes representatives del Regne.

"En 1.449, el Consell davant del deteriorament de la Senyera va disposar que: "...attenets que la bandera d´or e flama, fos squiurada e gastada, per tal proveir-ne ne ens feta una nova consembant d'aquella, emperò ab Corona".
Així consta en el Manual de Consells, que es conserva en l'Arxiu Històric de la Ciutat de Valéncia , A-34, fol CC, anys 1.447 a 1.450.

El matís és important, no podia faltar la Corona, que era brodada i costosa de fer. Una labor de pura filigrana artesanal.

Pel normal, de la bandera s'espatlava la part contrària a l'asta i es canviava per un teixit nou, sense tocar la part de la Corona.

D'ací que es deduïsca que en l'esmentat any degué d'arribar a tal la situació de destrossa de la Senyera, que va obligar "als Jurats" a fer una completament nova en el penúltim any del segle XV.

EL DOCUMENT DE PISANELLO

Alfons III el Magnànim va entrar triomfant a Nàpols en 1.442. Allí va conéixer Pisanello, el qual ha deixat per a la investigació heràldica un bon document: l'esbós d'un retrat del Rei de Valéncia, realisat en 1.448, on apareix el perfil del monarca junt ab les barres, la Corona i Lo Rat Penat, el simbolisme de la Real Senyera. Els símbols de la Senyera eren utilisats i usats pel Rei, en este cas considerat com l'estadista més culte i humanista de tota la Història del Regne de Valéncia. Este document destruïx totes les tesis catalanistes de què la bandera de la ciutat derivava del seu escut. La Senyera és "la expressió en teixit de les armes del Rei i del Regne de Valencia" .